Album de Fotos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'EDUCACIÓ SENTIMENTAL.

Laura Freixas: Amor o lo que sea
Ed. Destino, Barcelona, 200 páginas

E I tango pintat de Kees van Dongen esdevé porta d'entrada a la darrera novel-la de Laura Freixas, Amor o lo que sea. El quadre de la portada, doncs, congrega, connecta i compromet la pintura amb la literatura perqué ajusta en una imatge el perfil de la protagonista de Fobra que, després 1 de manera progressiva, el relat anirá descobrint al lector. D'entrada, la dona pintada es presenta nua i abragada a un home ben abillat que de la mateixa manera que no s'ha tret cap pela de roba tampoc ha sabut despullar-se emocionalment. Aquests detalls ja donen algunes pistes sobre com acarar els protagonistes de la novel-la d'una autora que ha convertit la dona sincera i franca en element indispensable de totes les seves modalitats d'escriptura. Laura Freixas torna ara a la fertilitat temática de Cuentos a los cuarenta, Literatura y mujeres i Entre amigas, entre altres obres. Amor o lo que sea és, en aquest sentit, una pega més dins una llarga i poliédrica trajectória -que inclou l'assaig, el conte, la novel-la i la traduccióen qué Fautora afronta i qüestiona l'educació sentimental de la dona.

Els personatges són sempre agent principal de les históries que els narradors conten. Un agent que en el cas d'aquesta novel-la s'intensifica perqué Fobra emparenta personatges de ficció l'Homo fictus- amb personatges de cam i ossos l'Homo sapiens-. D'entre els primers destaca Blanca, la protagonista, una j ove que tot just comenta el seu periple pel món adult després d'anys Tuniversitat i s'obre camí amb una feina en el món editorial. La seva relació amb un home madur, Leo, dedicat també a la literatura, es convertirá en medulla de la novel-la tot construint-ne la principal línia argumental. Els acompanyaran una ámplia galeria de personatges reals -grans autors, d'altra banda- les biografies dels quals s'aniran intercalant entre el periple dels protagonistes.

Madame de Sevigné, Colette, André Gide, Sylvia Plath i André Breton són alguns dels personatges que Laura Freixas recupera amb justa excusa literária: a la protagonista li encarreguen la valoració de diverses biografies i aquesta lectura es va trenant entre el seu relat. Així doncs, Fautora converteix en material narratiu diversos fragments d'escriptors que, en bona part, han estat traduïts, prologats o estudiats per la mateixa Freixas. D'aquesta manera la novel-la esdevé una novel-la polifonica en qué no només es congreguen diverses veus i experienci que acaben umbilicalment emparentarles sinó en qué, a més i també, es gesta, de manera fragmentada i amb breus tragos, un retrat diacrónic de dones amb inquietuds, casarles amb erudits lle¬traferits o poderosos, i amb les conseqüéncies d'haver estat educarles com a dones. En aquest sentit, Laura Freixas ha escrit una novel-la de dimensió psicológica que neix en clau i tonalitat d'absoluta crónica sentimental sobre Fafany per saber i poder triar la vida desitjada.

Al costat de totes aquestes vides, Amor o lo que sea transparenta una Barcelona identificable i retrobable que Fautora presenta a través de descripcions enumeratives. "Noches con cita en las escalinatas de Santa María del Mar: nuestros pasos resonaban en las paredes góticas que rezumaban humedad y verdín, en torno al antiguo mercado de cristal y hierro, el Mercado del Borne". La ciutat, doncs, es converteix en marc i límit per on Blanca passeja i pateix una relació afectiva i una vida coro a escriptora que té dificultats per embastar. L'asfalt de la ciutat nerviosa testimoniará la dificultat del personatge per posar un peu davant de l'altre i la dificultat per collocar, sobretot, una paraula darrere una altra. Perqué está puntualment present, en la seqüéncia d'imatges que formen la novel-la, una reflexió sobre Fofici Tescriure. En aquest sentit l'obra esdevé puntualment obra metaliterária.



GEMMA CASAMAJÓ

Avui, 24/3/05